GRAU D'ICONICITAT DE LA IMATGE

Representació no figurativa:

Aquesta pintura no figurativa és una representació completament abstracte. No té cap significat en concret; cadascú pot interpretar-la a la seva manera.

"Mar de color" Aida Donoso

Esquemes arbitraris:

En aquest nivell d'iconicitat podem trobar imatges que no representen característiques sensibles, no segueixen un ordre lògic entre els seus elements. Representen una acció a través d'un ojecte realacionat amb ella. Un exemple en són les senyals de trànsit:

Esquemes motivats:

Són imatges que representen conceptualment unes característiques abstretes de la realitat. En son un exemple els mapes, els esquemes, els plànols... En el següent mapa d'Amèrica podem observar com la imatge representa unes característiques que estan relacionades directament amb el  seu continent.

   Mapa de Sud-Amèrica

Pictogrames:

Els pictogrames presenten totes les característiques sensibles menys la forma; representen la seva idea original però de manera molt simple.

     Home i dona

Representació figurativa no realista:

En aquest tipus de imatges es pot identificar el que s'hi observa, encara que les relacions espaials estiguin alterades; és a dir, es representa una realitat modificada i editada per l'autor a la seva manera. Aquest quadre n'és un exemple:

Picasso

Pintura realista:

En aquest nivell les imatges que ens trobam restableixen raonablement les relacions espacials en un pla bidimensional. Aquesta pintura de Rob Hefferan en seria un exemple:

Fotografia en blanc i negre:
Ens trobem davant una imatge amb el mateix grau d'iconicitat que en una pintura realista. En aquest cas però, les imatges sempre seràn en blanc i negre. 

                   

Burt Glinn  USA Chicago Illionos 1968

Fotografia en color:

S'observa a la imatge el mateix que ha vist el fotògraf a l'hora de fer la foto; el grau de definició està equiparat amb el poder resolutiu de l'ull mitjà. A la imatge següent veim uns nens jugant i rient.

     Adrian McDonald




Hologrames:

En aquest nivell veim les imatges de registre esteroscòpic que restableixen la forma i posició dels objectes emisors de la radicació a l'espai. És a dir, mitjançant la tecnologia avançada, s'han aconseguit crear imatges que es caracteritzen per la seva gran similitud a la realitat (com per exemple en el cinema 3D o 4D).

Model tridimensional a escala:

Aquest model es basa en recrear a escala un objecte identificable però sense identitat. Venus de Milo en seria un exemple:

La imatge natural:

Es pot dir imatge natural a tot allò que percebem gràcies a la nostra vista; a la realitat que envolta a cada individu.




COMENTARI CRÍTIC:

Trobo que ordenar les imatges segons el seu grau d'iconicitat és una manera de classificar-les segons si registren la realitat més o menys fidelment. Jo personalment no ho trobo molt útil ja que, per exemple,  una imatge pot ser en blanc i negre i expressar, al mateix cop, molt més que un model tridimensional a escala, pot fins i tot arribar a ser més realista. De totes maneres, és una manera original de classificar les imatges en diferents grups i encara que sigui, des del meu punt de vista innecessari, és respectable i fins i tot pràctic.